{"id":1063,"date":"2017-07-21T19:51:53","date_gmt":"2017-07-21T17:51:53","guid":{"rendered":"https:\/\/codnib.es\/2017\/07\/21\/sesiones-clinicas-sesion-1\/"},"modified":"2025-05-30T18:56:27","modified_gmt":"2025-05-30T16:56:27","slug":"sesiones-clinicas-sesion-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/codnib.es\/ca\/sesiones-clinicas-sesion-1\/","title":{"rendered":"Sessions cl\u00edniques \u2013 Sessi\u00f3 1"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"text-decoration: underline;\">Adre\u00e7a de la Sessi\u00f3:<\/span> Maite Colomar<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">Autores del resum:<\/span> Jadwiga Anna Konieczna, Roc\u00edo Zamanillo Campos, Alicia Julibert Garc\u00eda, Marta O\u00f1ate Mayans i Maite Colomar<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">Assistents a la sessi\u00f3:<\/span> Roc\u00edo Zamanillo Campos, Al\u00edcia Julibert Garc\u00eda, Jadwiga Anna Konieczna, Hilda Carolina Holzmann Bartaburu, Marta O\u00f1ate Mayans, Marta Regis Cresp\u00ed i Selena Borrachero Almod\u00f3var i Maite Colomar Ferrer.<\/p>\n<h3>Introducci\u00f3<\/h3>\n<p>El 3 de desembre passat va tenir lloc al CODNIB la primera sessi\u00f3 de treball conjunt per tractar el tema d&#039;intoler\u00e0ncia a la histamina (IH). Va ser una sessi\u00f3 amena i fruct\u00edfera on van participar 8 dietistes-nutricionistes col\u00b7legiades. Part de la sessi\u00f3 la dediquem a debatre les controv\u00e8rsies que hi ha sobre aliments recomanats o desaconsellats habitualment a la IH versus l&#039;evid\u00e8ncia cient\u00edfica que hi ha al respecte, comentem bibliografia recent i experi\u00e8ncies amb pacients. A continuaci\u00f3 us fem un resum sobre la IH, que deriva d&#039;un treball m\u00e9s ampli a qu\u00e8 van accedir els participants de la sessi\u00f3.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000;\">Una dietista-nutricionista actualitzada \u00e9s sin\u00f2nim d&#039;una professional competent.<\/span><br \/>&nbsp;<br \/><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\"lazyload_inited  size-full wp-image-1035\" src=\"https:\/\/codnib.es\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/sesion_IH.jpg\" alt=\"\" width=\"540\" height=\"407\" srcset=\"https:\/\/codnib.es\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/sesion_IH.jpg 540w, https:\/\/codnib.es\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/sesion_IH-300x225.jpg 300w, https:\/\/codnib.es\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/sesion_IH-370x279.jpg 370w\" sizes=\"(max-width: 600px) 100vw, 540px\" \/><\/p>\n<h3>Qu\u00e8 \u00e9s la Intoler\u00e0ncia a la Histamina<\/h3>\n<p>La IH no \u00e9s gaire coneguda a nivell sanitari i els seus s\u00edmptomes s&#039;assemblen molt a al\u00b7l\u00e8rgies o intoler\u00e0ncies aliment\u00e0ries, per tant, aquesta afecci\u00f3 pot estar en molts casos infra diagnosticada. S&#039;estima que aproximadament l&#039;1-3% de la poblaci\u00f3 t\u00e9 IH i el 80% d&#039;aquesta poblaci\u00f3 s\u00f3n pacients de mitjana edat.<\/p>\n<p>La IH \u00e9s una condici\u00f3 patol\u00f2gica que \u00e9s un desequilibri de la histamina acumulada i la seva capacitat de degradaci\u00f3. En molts casos la IH pot ser transit\u00f2ria i la persona afectada podr\u00e0 tornar a una dieta normal, un cop superat aquest per\u00edode.<\/p>\n<h3>Causes<\/h3>\n<p>La principal causa de la IH \u00e9s l&#039;alteraci\u00f3 en la capacitat de degradaci\u00f3 enzim\u00e0tica de l&#039;enzim diamine oxidase (DAO) responsable de la degradaci\u00f3 de la histamina extracelulary pot ser degut a:<\/p>\n<ol style=\"list-style-type: lower-roman;\">\n<li>predisposici\u00f3 gen\u00e8tica, manifestada per SNPs \u2013 polimorfismes al gen DAO.<\/li>\n<li>deteriorament adquirit de la funci\u00f3 enzim\u00e0tica DAO, incloent l&#039;abs\u00e8ncia d&#039;enzim i els seus cofactors com ara vitamina B6, vitamina C, coure i zinc.<\/li>\n<li>pres\u00e8ncia de malalties concomitants com ara gastritis, s\u00edndrome de l&#039;intest\u00ed irritable, malaltia inflamat\u00f2ria intestinal, etc.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Altres causa \u00e9s l&#039;activaci\u00f3 dels mast\u00f2cits (c\u00e8l\u00b7lules del sistema immune capa\u00e7os de sintetitzar la histamina i actuar en la mediaci\u00f3 de processos inflamatoris i al\u00b7l\u00e8rgics), en processos al\u00b7l\u00e8rgics (dependents d&#039;IgE) i malalties at\u00f2piques, malaltia de l&#039;activaci\u00f3 dels mast\u00f2cits i certs factors qu\u00edmics i f\u00edsics.<\/p>\n<p>D&#039;altra banda, els bacteris que habiten l&#039;intest\u00ed gruixut poden ser una altra font de producci\u00f3 d&#039;histamina ja que s\u00f3n capa\u00e7os de degradar la histidina continguda als aliments de forma histamina, contribuint aix\u00ed als nivells de la histamina circulant.<\/p>\n<p>Els factors ex\u00f2gens que contribueixen a la IH inclouen:<\/p>\n<ol style=\"list-style-type: lower-roman;\">\n<li>augment de la ingesta dels aliments que contenen alt nivell d&#039;histamina, com ara productes fermentats, fumats, curats, processats o en mal estat.<\/li>\n<li>ingesta d&#039;aliments o medicaments alliberadors d&#039;histamina.<\/li>\n<li>Ingesta daliments o medicaments que inhibeixen lactivitat de la DAO.<\/li>\n<\/ol>\n<h3>S\u00edmptomes<\/h3>\n<p>Depenent de l&#039;expressi\u00f3 dels receptors H1, H2, H3 i H4 de la histamina a l&#039;organisme, els s\u00edmptomes poden manifestar-se en els m\u00faltiples \u00f2rgans i teixits, incloent-hi els seg\u00fcents:<\/p>\n<ol style=\"list-style-type: lower-roman;\">\n<li>Sistema gastrointestinal (participaci\u00f3 de receptors H1\/2) \u2013 diarrea, mal d&#039;est\u00f3mac, rampes i\/o meteorisme.<\/li>\n<li>Tracte respiratori (H1 i H2) \u2013 congesti\u00f3 nasal, rinorrea, esternuts, broncoconstricci\u00f3 i\/o dispnea.<\/li>\n<li>Pell (H1 i H2) \u2013 pru\u00efja, rubor i\/o urtic\u00e0ria.<\/li>\n<li>Sistema cardiovascular (receptors H1 i H2) \u2013 ar\u00edtmia, hipotensi\u00f3 i\/o taquic\u00e0rdia<\/li>\n<li>Sistema nervi\u00f3s central (receptors H3) \u2013 mal de cap (migranyes), vertigen, n\u00e0usea, v\u00f2mit, desregulaci\u00f3 dels ritmes circadians<\/li>\n<li>Uter (receptors H1) \u2013 dismenorrea<\/li>\n<li>Medul\u00b7la \u00f2ssia (receptors H2 i H4) \u2013 increment en la formaci\u00f3 de mast\u00f2cits<\/li>\n<\/ol>\n<h3>Diagn\u00f2stic<\/h3>\n<p>El diagn\u00f2stic de IH \u00e9s dif\u00edcil. Els nivells de histamina en plasma es consideren normals entre 0,3 i 1ng\/mL. Cada individu t\u00e9 un nivell de toler\u00e0ncia diferent, per\u00f2 elevades concentracions provoquen s\u00edmptomes d&#039;intoler\u00e0ncia a la histamina fins i tot en subjectes sans.<\/p>\n<p>En el proc\u00e9s diagn\u00f2stic cal descartar mastocitosi sist\u00e8mica mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi de la triptasa s\u00e8rica i al\u00b7l\u00e8rgies mitjan\u00e7ant test d&#039;hipersensibilitat cut\u00e0nia.<br \/>Es considera que una persona \u00e9s intolerant a la histamina quan pateix 2 o m\u00e9s s\u00edmptomes i millora davant d&#039;una dieta lliure d&#039;histamina (amb tractament antihistam\u00ednic).<\/p>\n<p>Per al diagn\u00f2stic de la IH s&#039;ha considerat gold est\u00e0ndard la provocaci\u00f3 oral, despr\u00e9s d&#039;un mes de dieta baixa en histamina, mitjan\u00e7ant una sobrec\u00e0rrega amb 0.5-1mg\/kg d&#039;histamina i mesuraments d&#039;histamina en plasma. Tot i aix\u00f2, aquesta pr\u00e0ctica est\u00e0 poc estesa pels seus potencials riscos en individus sensibles i s&#039;ha criticat que en alguns casos els efectes no permeten distingir entre subjectes sans i intolerants.<\/p>\n<p>A la pr\u00e0ctica cl\u00ednica seutilitza per ajudar al diagn\u00f2stic de IH la determinaci\u00f3 de lactivitat s\u00e8rica de la DAO en unitats de degradaci\u00f3 de la histamina (HDU) que correspon a lactivitat DAO que degrada 1pmol\/mL(0.11ng\/ml).<\/p>\n<p>La intoler\u00e0ncia es considera molt probable quan l&#039;activitat DAO \u00e9s &lt;40HDU (o &lt;3U\/mL), defineix una intoler\u00e0ncia possible entre 40-80HDU (o 3-10U\/mL) i \u00e9s poc probable per sobre de 80HDU (o &gt;10U\/mL). Tot i aix\u00f2, hi ha persones amb nivells normals de DAO que responen positivament a una dieta baixa en histamina i altres persones amb nivells moderadament baix totalment asimptom\u00e0tics.<\/p>\n<p>Per acabar, s&#039;ha descrit un test de sensibilitat cut\u00e0nia (prick test) en 50 minuts per a la IH. Es duu a terme amb una soluci\u00f3 a l&#039;1% d&#039;histamina dihidroclorat (que sol ser el control positiu de tots els tests d&#039;aquest tipus quan es valoren al\u00b7l\u00e8rgies) i es considera positiu quan el di\u00e0metre de la reacci\u00f3 supera els 3mm entre els 15 i els 50 minuts despr\u00e9s de la punci\u00f3 subcut\u00e0nia.<\/p>\n<h3>Tractament diet\u00e8tic<\/h3>\n<p>El tractament diet\u00e8tic es basar\u00e0 en:<\/p>\n<ol style=\"list-style-type: lower-roman;\">\n<li>Restringir els aliments amb contingut alt o moderat en histamina i altres amines bi\u00f2genes<\/li>\n<li>Evitar aliments i medicaments alliberadors de histamina i\/o bloquejadors de la DAO.<\/li>\n<li>Recomanar la ingesta d&#039;aliments baixos en histamina consumits en frescos, evitant conserves, menjar preparat, processats i alcohol.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Com que l&#039;exposici\u00f3 a la histamina va m\u00e9s enll\u00e0 de causes diet\u00e8tiques, en alguns casos es prescriu antihistam\u00ednics per pal\u00b7liar els s\u00edmptomes, encara que pot ser contraproduent. En alguns casos es podria valorar la necessitat de suplementar la vitamina C, B6, zinc o coure encara que hi ha molt poca literatura. Tamb\u00e9 hi ha c\u00e0psules de DAO que es poden utilitzar com a part del tractament per ajudar a degradar la histamina.<\/p>\n<h3>Aliments i Amines<\/h3>\n<p>El contingut d&#039;amines bi\u00f2genes als aliments dep\u00e8n de la pres\u00e8ncia d&#039;amino\u00e0cids lliures i microorganismes amb activitat decarboxilasa i factors de temperatura, pH, pres\u00e8ncia de vitamines i cofactors.<\/p>\n<p>La histamina i altres amines bi\u00f2genes s\u00f3n presents a la gran majoria dels aliments per\u00f2, com queda reflectit en una revisi\u00f3 recent de San Mauro et al 2016, les fonts de refer\u00e8ncia disponibles no reflecteixen un consens homogeni i la variaci\u00f3 entre els aliments fa impossible l&#039;estimaci\u00f3 exacta del contingut en amines. Un mateix aliment pot contenir un alt, moderat o baix contingut en histamina.<\/p>\n<h3>Aliments potencialment rics en amines<\/h3>\n<p>Per tenir un punt de refer\u00e8ncia podem dir que els aliments i begudes que fermenten amb m\u00e9s facilitat s\u00f3n m\u00e9s susceptibles de contenir valors elevats de histamina; formatges semi o curats, xucrut, salsa de soja, embotits, fumats, conserves i semiconserves, processats i menjar preparat, begudes alcoh\u00f2liques, algunes fruites com la maduixa, algunes verdures com l&#039;alberg\u00ednia o espinac, aliments en mal estat (veure bibliografia imprescindible per a m\u00e9s informaci\u00f3).<\/p>\n<p>Com que les bases de dades d&#039;aliments s\u00f3n limitades, es pot valorar el contingut d&#039;histidina en els aliments, la descarboxilaci\u00f3 dels quals donar\u00e0 lloc a una major concentraci\u00f3 d&#039;histamina. <a href=\"index.php?option=com_content&amp;view=category&amp;id=59\">taules de composici\u00f3 d&#039;aliments de USDA <\/a>s\u00ed que inclouen nivells d&#039;histidina i tiramina.<\/p>\n<p>Altres aliments a considerar en casos de IH s\u00f3n;<\/p>\n<ol style=\"list-style-type: lower-roman;\">\n<li>Aliments rics en altres amines sobretot putrescina i cadaverina, ja que competeixen amb la histamina per l&#039;enzim DAO i tiramina.<\/li>\n<li>Aliments que podrien ser alliberadors d&#039;histamina end\u00f2gena com ara begudes alcoh\u00f2liques, c\u00edtrics, maduixes, pinya, kiwi, marisc, tom\u00e0quet, xocolata, peix, xampinyons, porc i clara d&#039;ou (crua principalment).<\/li>\n<li>Additius alimentaris com ara glutamat, benziat, alguns colorants (groc E-102 i E-110, vermell E-124, amarant E-123), sulfits i nitrits.<\/li>\n<li>Aliments bloquejadors de la DAO: begudes amb alcohol, especialment vi i destil\u00b7lats.<\/li>\n<li>Medicaments que inhibeixin la DAO o alliberin histamina, com ara relaxants musculars, analg\u00e8sics, anest\u00e8sics locals, antihip\u00f2tics, antihipertensius, antiar\u00edtmics, antibi\u00f2tics, antidepressius, mucol\u00edtics, broncol\u0131tics, di\u00fcr\u00e8tics i proves amb contrast.<\/li>\n<\/ol>\n<h3>Conclusions<\/h3>\n<p>Cada persona afectada de IH t\u00e9 un llindar de toler\u00e0ncia a la histamina diferent i els s\u00edmptomes s\u00f3n molt variables, a m\u00e9s els nivells de toler\u00e0ncia poden variar durant el temps. Per tot aix\u00f2, un cop feta amb \u00e8xit la dieta baixa en histamina, aquesta ha de ser progressada i personalitzada segons els nivells de toler\u00e0ncia.<\/p>\n<p>Els s\u00edmptomes d&#039;IH no sempre apareixen despr\u00e9s de la ingesta d&#039;aliments problem\u00e0tics ja que pot ser per acumulaci\u00f3 d&#039;histamina, per\u00f2 un registre d&#039;ingesta d&#039;aliments i s\u00edmptomes pot ser molt \u00fatil.<\/p>\n<p>Hi ha estudis que indiquen que despr\u00e9s de 6 mesos o un any de dieta controlada a histamina millora els nivells de DAO (si estaven baixos) i la toler\u00e0ncia a la ingesta d&#039;histamina millora.<\/p>\n<h3>Bibliografia imprescindible:<\/h3>\n<ul>\n<li>Maintz and Novak 2007: Histamine and histamine intolerance.<\/li>\n<li>San Mauro et al 2016: Histamine intolernace and dietary management: A complete review.<\/li>\n<\/ul>\n<h3>Una altra bibliografia recomanada:<\/h3>\n<ul>\n<li>Rosell-Camps et al 2012: Histamine intolerance a causa de cronic digestive complaints in pediatric patients.<\/li>\n<li>Smolinska et al 2013: Histamine and gut mucosal immune regulation.<\/li>\n<li>Music et al 2012: Serum diamine oxidase activity as a diagnositc test for histamine intolerance.<\/li>\n<li>Balla J 2014: Is there a Diet for Histamine Intolerance?<\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Direcci\u00f3n de la Sesi\u00f3n: Maite Colomar Autoras del resumen: Jadwiga Anna Konieczna, Roc\u00edo Zamanillo Campos, Alicia Julibert Garc\u00eda, Marta O\u00f1ate Mayans y Maite Colomar Asistentes a la sesi\u00f3n: Roc\u00edo Zamanillo Campos, Alicia Julibert Garc\u00eda, Jadwiga Anna Konieczna, Hilda Carolina Holzmann Bartaburu, Marta O\u00f1ate Mayans, Marta Regis Cresp\u00ed y Selena Borrachero Almod\u00f3var y Maite Colomar Ferrer.&hellip;<\/p>","protected":false},"author":2,"featured_media":1035,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[42],"tags":[],"class_list":["post-1063","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cursos-de-formacion"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1063","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1063"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1063\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3368,"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1063\/revisions\/3368"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1035"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1063"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1063"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/codnib.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1063"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}