INFORMACIÓ AL PACIENT – ANCIÀ FRÀGIL

• Seguiu una dieta tipus mediterrània abundant en fruites i verdures, llegums, fruita seca sense sal i derivats integrals dels cereals, com el pa, la pasta o l'arròs.
• Assegureu el consum de lactis (trieu preferentment baixos en greix), preferiu peixos i ous abans que carns, i quan les escolliu, seleccioneu les d'aus (pollastre, gall dindi, etc.), conill i magres de porc, abans que la de vedella, xai i parts greixos del porc.
• Utilitzeu oli d'oliva per cuinar i amanir, millor si és verge extra.
• Eviteu consumir aliments ultraprocessats com embotits, embotits, salsitxes, aperitius salats, brioixeria, galetes, menjar ràpid, refrescos, etc. Llegiu les etiquetes, i escolliu els que tinguin menys greixos saturats, sal i sucres.
• Realitzeu entre 3 i 6 àpats al dia entre els àpats principals i berenars.
• Al dinar i al sopar procureu que la majoria dels dies siguin menjars complets, és a dir, que el plat contingui els grups d'aliments següents:
  • Verdures (crues, cuites, en puré etc.), en quantitat suficient, per exemple la meitat del plat.
  • Aliments rics en proteïnes (llegums, peix, ous o carns magres). Assegureu almenys dues racions al dia.
  • Cereals integrals com el pa, la pasta i l'arròs, i tubercles com la patata, moniato etc.
  • Assegureu la fruita de postres.
• Els llegums ja cuits són una opció còmoda per facilitar-ne el consum.
• Cuini amb les tècniques que millor mantinguin el sabor dels aliments com ara al vapor, saltat, microones o papillota.
• Cuini per a diversos dies si no li ve de gust cuinar diàriament. Podeu congelar durant 30 dies o refrigerar durant 4 dies la majoria dels plats.
• Assegureu una adequada hidratació i beveu aigua preferentment a poc a poc al llarg del dia. Hi ha persones que perden la sensació de set, però això no vol dir que no necessitin beure.
• Si presenteu problemes per mastegar, escolliu aliments tous, sucosos, de fàcil masticació i si cal tritureu el menjar.
• Quan tingui falta de gana, mengi petites quantitats cada 2 o 3 hores (6 àpats al dia) d'aliments nutritius. En dinar i sopar mengi un plat únic complet i prengui lactis als berenars.
• Consulteu amb el vostre equip d'atenció primària:
  • Si en menjar o beure tus, s'ennuega o rebutja el menjar, ja que són senyals d'una mala deglució que pot augmentar el risc d'infeccions pulmonars i pneumònies.
  • Si presenta pèrdua de pes progressiva involuntària, si menja poc o té falta de gana.

Altres recomanacions

• Mantenir-se actiu és indispensable per conservar la musculatura, la capacitat funcional, l'equilibri i la massa òssia. Practiqueu exercici físic moderat en la mesura de les seves possibilitats (caminar ràpid, nordik walking, bicicleta, nedar…) almenys 30 minuts de 5 a 7 dies a la setmana. Demaneu informació al vostre centre de salut sobre les rutes saludables, grups de passeig i activitats dinamitzades (http://e-alvac.caib.es/es/rutas-rutas.html)
• Si teniu prou mobilitat, no us quedeu tot el dia a casa. Intenteu relacionar-vos amb gent del barri, assisteixeu a tallers interactius i educatius per tenir la ment activa, podeu consultar al casal de barri més proper al seu habitatge.
• Si teniu limitacions per realitzar la vostra activitat del dia a dia, digueu-ho als professionals del centre de salut perquè els serveis socials puguin ajudar-lo. Alguns supermercats i organitzacions de voluntaris poden portar-li la compra a casa.
• En cas de necessitat, el vostre metge us pautarà suplements de vitamines, minerals o nutricionals. No els prengui pel seu compte sense haver-lo consultat abans amb el seu professional de referència al centre de salut.
• És important tenir cura de la salut bucodental.

Menú genèric

Ex. Dilluns

• Comproveu periòdicament que compleix amb la recomanació de consum de fruites, verdures, peixos, fruita seca, oli d'oliva, etc., i que no consumeix habitualment brioixeria, refrescos, mantega, menjar ràpid i embotits, etc.
• Controleu el pes periòdicament.
• Registreu la vostra activitat física diària i mostri el registre al vostre equip d'atenció primària.

• Alimentació saludable: http://e-alvac.caib.es/guia.html

• Per valoreu el vostre nivell d'activitat física. https://apps.caib.es/plasalutfront/formularios/ipaq/ipaq.xhtml

(DESCARGAR) INFORMACIÓ PER A PROFESSIONALS

Justificació de la teràpia dieteticonutricional

El pacient fràgil té un alt risc de malnutrició, per la qual cosa la detecció del risc i el seu adequat abordatge dieteticonutricional serà clau per reduir la dependència i millorar la qualitat de vida i, en conseqüència, reduir els costos de l'atenció.

Objectiu del consell dieteticonutricional bàsic dirigit al pacient

• Millorar l´estat nutricional del pacient.
• Reduir el risc de malnutrició i sarcopènia.
• Assegurar la cobertura denergia i nutrients.
• Prevenció de la immobilitat (reducció de les caigudes i promoció de l'exercici físic).

Característiques de la dieta

• Patró alimentari ric en fruites i verdures, llegums, fruits secs, cereals integrals, i en aliments rics en proteïnes d'alta qualitat com ous, lactis baixos en greix, peixos carns magres, amb oli d'oliva com a principal greix, i baixa en carns vermelles i derivats i aliments ultraprocessats rics.
• Assegura l'aportació proteicoenergètica a partir d'un pla alimentari que subministri 30-35kcal/kg/dia i 1-1,2 g/kg/dia de proteïnes, que poden arribar a 1,5 g/kg/dia en ancians desnodrits, o en risc de desnutrició.
• Assegura l'aportació de vitamina D, els nivells de la qual solen estar reduïts en aquests pacients fins i tot en zones d'alta exposició solar, podent requerir una suplementació de 800 UI/dia.
• En cas de disfàgia, consulteu el full informatiu DISFÀGIA

Temps estimat de tractament

La intervenció dieteticonutricional tindrà com a objectiu la prevenció o disminució de les carències que tingui establertes el pacient.

Aspectes despecial atenció.

• Usar eines validades per al cribratge de l'estat nutricional com ara el Mini Nutritional Assessment (MNA) o el Malnutrition Universal Screening Tool (MUST), entre d'altres, per a la identificació del risc de malnutrició i es pot aproximar al concepte de fragilitat.
• Usar eines validades per al cribratge de la disfàgia tals com l'EAT-10.
• Per ser pacients usualment polimedicats és important considerar la interacció fàrmac nutrient i fàrmac aliment.
• Valorar les causes de baixa ingesta alimentària: problemes de masticació, accés a aliments (situació socioeconòmica), habilitats per menjar i preparar menjars, gana, disfàgia, etc.
• Control de l'aportació proteicoenergètica, independentment de l'índex de massa corporal.
• En casos de no poder assegurar l'aportació de nutrients clau, caldrà una actuació especialitzada i valorar recomanar un suplement nutricional complet o mòduls específics de nutrients, finançables pel SNS.
• Recomanar practicar exercici físic moderat i adaptat a les possibilitats del pacient, incloent-hi exercicis de resistència aeròbica, de força muscular, de caminar i equilibri, així com de flexibilitat.
• Avaluar el suport social i la participació social del pacient amb dades sobre el cuidador principal, característiques de l'habitatge i recursos socials disponibles

Referències bibliogràfiques

• Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat. Document de consens sobre prevenció de fragilitat i caigudes en la persona gran. 2014. Disponible a:http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/Estrategia/Fragilidadycaidas.htm
• Pautes d'intervenció nutricional en ancià fràgil. Societat Espanyola De Geriatria i Gerontologia. 2014. Disponible a: https://www.segg.es/media/descargas/Acreditacion%20de%20Calidad%20SEGG/Residencias/ENVEJECIMIENTO%20Y%20NUTRICION.%20Anciano%20fragil.pdf
• GBPCG Fragilitat i Nutrició a El Anciano. Societat Espanyola De Geriatria i Gerontologia. 2014. Disponible a: https://www.segg.es/download.asp?file=media/descargas/GBPCG_Fragilidad_y_nutricion_en_el_anciano.pdf
• Rydwik E, Frändin K, Akner G. Effects d'una experiència física i nutricional intervenció en frail elderly people regarding habitual en activitat de vida física i activitats de dia a dia –A randomized controlled pilot study. Arch Gerontol Geriatr 2010; 51: 283-9
• F. Muñoz Cobos, MD Ortiz Fernández i P. Vega Gutierrez. Valoració nutricional en ancians fràgils en atenció primària. Aten Primària. 2005; 35 (9):460-5.
• Bonnefoy M, Berrut G, Lesourd B, et al. Frailty and nutrition: searching for evidence. J Nutr Health Aging. 2015;19(3):250-7
• World Health Organization.(‎2017)‎. WHO clinical consortium on healthy ageing: tòpic focus: frailty and intrinsic capacity: report of consortium meeting, 1-2 December 2016 in Geneva, Switzerland. World Health Organization. Disponible a: http://www.who.int/iris/handle/10665/272437.